Si voleu saber més de l'excursió premeu i llegireu la descripció en la "Crònica per a ociosos" que ens ha fet, com ja va sent habitual, Josep Camilleri, nomenat ja guia oficial de "Caminant pel País".

CRÒNICA PER A OCIOSOS:

Bèrnia i el seu forat

          La marxa comença a Benissa, ja que en creuar-la ens apareix la indicació de Xaló o Pinos. Si alguna vegada la feu en cotxe, us recomanem que eixiu en Ondara per agafar el camí cap a Xaló, però nosaltres amb l’autobús, aquesta direcció se’ns fa impossible i per tant agafarem la carreter que ens duu a Pinos. Per això diem que ací comença la marxa: una carretera estreta i plena de revoltes ens portarà a les Cases de Bèrnia. Al restaurant casa Fabian, situat enmig d’una petita pineda, deixarem els autos i l‘autobús i esmorzarem sense perdre temps.

         El camí comença en un tauler indicatiu on es dibuixa la sendera i a l’esquerra hi ha un pal alt que ens marca l’inici. Caminem un trosset per carretera asfaltada que es torna pista i davalla fins arribar a la Font de Bèrnia. Unes escales a l’esquerra ens duen a una senda que durant bona part del seu recorregut mostra els senyals de freqüents solsides. Per tant, aneu amb compte ja que us haureu d’arrimar a la vegetació que en alguns casos és d’argelagues. Així és que porteu roba que us protegisca quan calga i us la pugueu traure si fa calor. L’oratge està encomanat, però ell és l’amo i com que el tenim de cul des de les falles, no sabem de quin humor estarà.

        La senda es fa costeruda a trams i quan s’apropa a les parets verticals de la serra, es torna confusa. Per tant cal fixar-se bé en els senyals, els propis i els que posarem nosaltres que ens ajudaran, si no cauen o misteriosament canvien de sentit o d’ubicació, a trobar el forat.

        En aquest tram del recorregut anem pel costat d’una paret immensa, impressionant, amb el color roig característic del país i el negre de la humitat. No us podem parlar massa del paisatge que podrem vore, almenys des d’aquesta part, perquè quan la férem estava plovent i a penes si veiem el que teníem a uns pocs metres.

        El forat és un pas estret que ens duu a l’altra part de la muntanya. Us recomanem que porteu les motxilles a la part del pit, ja que el pas s’ha de fer ajocat amb més o menys dificultat segons el tamany o l’envergadura de la persona humana. Cap el final es fa més ample i còmode i s’obri en un gran abric d’altes parets i grans pedres. Ací el paisatge ens és familiar, tot i que des d’una altra perspectiva: la mar, Altea, Alfàs del Pi, Benidorm, la Serra gelada, Punta Bombarda, far de l’Albir, Callosa d’en Sarrià amb els típics entoldats dels camps de nespres, la Serra d’Aitana, el Puig Campana...

        A partir d’ací la sendera continua per la corba de nivell i per tant el camí és planer, però de vegades es fa difícil seguir les marques perquè està ple de retalls, torrenteres i bona cosa de pedreres, que tornen el camí engorrós. Amb tot i això, sols trobem una part d’especial dificultat en arribar a un dels pocs arbres de la marxa: una carrasca de tronc robust. Ací podem seguir per l’esquerra o continuar fins arribar a un grupet de pins que ara sí, caldria vorejar, ja que les marques ens porten per un lloc complicat sobre tot si està banyat. Ací baixaríem fins una pedrera que seguiríem amunt fins trobar altra vegada les marques de la senda. Tot açò està en uns pocs metres i és visible en tot moment.

        En passar aquest lloc, la senda, ja més marcada, ens porta a Fort de Bèrnia, on poder fer una paradeta o aturadeta, per vore les restes ben curioses que ens depara aquest indret. En aquest punt ja hem arribar al final de la muntanya i continuem en direcció contrària a la que veníem però per l’altra part. Ací el paisatge és preciós i sembla que estem als Pirineus o als Alps, amb muntanyes de penya-segats impressionants i poblets penjats del cel.

        La senda es torna pista que anirem abandonant i reprenent segons les marques, fins tornar sense més contratemps al mateix lloc d’on havíem eixit.

        La marxa és bonica, de vegades es torna engorrosa, sobre tot després de passar el forat i és recomanable dur bon calcer. Com que no podem tindre referència del temps que ens costarà, ja que quan la férem plovia i hem de busca el menjar a La Xara, Venta La Posa, eixirem a les 7:45 des del lloc habitual. Animeu-vos i veniu. Us esperem. Fins el 22.