Vaig nàixer al carrer Nou l’agost del 1958 i des de sempre tinc gravat el record de la cúpula blava del Convent. Era una casa de llaurador suecà, amb estable, pallissa, i un gran corral amb carro i haca, gallines, conills i coloms. La compartíem els meus pares, el meu germà, els meus iaios i mon tio fadrí. La recorde com una casa acollidora plena de vida i d’alegria.

La meua educació la vaig rebre, fonamentalment, de ma mare, perquè mon pare sempre estava fora, ara d’emigrant a França, ara de viatjant comercial, tot i que tots els dissabtes els compartia amb ell i el meu germà Daniel, anant als horts familiars a fer les faenes pròpies del camp. Odiava traure llenya i m’encantava regar.

Em vaig ensenyar a llegir amb una dona que ajudava les monges de la placeta del Convent. Carme li deien, i fins ara no havia trobat el moment escaient per agrair-li-ho. Prompte però, als huit anys, vaig anar a l’Institut Laboral, amb els salesians, on vaig fer el batxiller elemental. Després me n’aní a una d’aquelles universitats laborals que el franquisme havia creat per formar els seus futurs quadros, concretament a la d’Alcalà d’Henares, on vaig estar dos anys. Torní a Sueca per fer el COU i, en acabar, vaig començar els estudis d’Econòmiques a València. Eren anys intensos i a mi m’interessaven més altres coses, per això em vaig quedar en segon curs.

Un any després, quan vaig madurar, vaig cursar estudis de Magisteri, compaginat-los amb el treball a una assessoria. També vaig tindre temps per traure’m tres cursos d’anglés de l’Escola d’Idiomes. Després la “mili” a Madrid i treballs diversos: feia declaracions de renda a domicili, zelador d’urgències, corresponsal del diari “Levante”, professor de valencià per a mestres i professors, comptable a hores i alguna més que ara no recorde. Fins que vaig entrar a treballar de mestre. Actualment sóc director de l’Escola d’Adults.

Em casí als 27 anys, després de 9 anys de festeig, amb Pepi, la meua dona i companya, professora de l’institut “Joan Fuster” de Sueca. Hem tingut tres filles meravelloses: Núria, la major, i les dos bessones, Roser i Andrea. N’estic molt orgullós d’elles i hem intentat educar-les per fer d’elles persones responsables, educades i solidàries.

Les meues aficions són: llegir, viatjar i fer esport. M’agrada fer bicicleta, nadar i patejar sendes i muntanyes. M’agrada escoltar i crec que sempre hem de tindre la curiositat desperta, perquè tots els dies podem aprendre noves coses.