CRÒNICA PER A OCIOSOS

LA SERRA DE BÈRNIA

Tinc un amic de fa molts anys casat a Ondara. Teníem el costum de veure’ns a l’estiu i fer visites al llocs més pintorescs dels voltants. Per suposat Dènia, els poblets, Gata... Un dels anys, seria cap el 1995, estiguérem a Xaló i després pujàrem a la Serra de Bèrnia. Anàvem amb les meues filles i la menuda es passà el trajecte fins les Cases de Bèrnia vomitant.

Fa dèsset anys la febre d’eixir a la muntanya no havia esclatat encara i al paratge sols s’hi podien veure algunes cases i un restaurant on entràrem a descansar de les revoltes i oxigenar les xiquetes.

Per continuar llegint cliqueu en el títol

CRÒNICA PER A OCIOSOS

LA PENYA SAGANTA

Ja estem en falles i la gent s’apresta. Els uns es posen polars de color amb l’escut i el nom corresponent per fer prole i que hom els identifique. No tenen por. Els altres preparen els seus negocis esperant que la gent s’anime i faça “gasto”; d’altres omplen els seus magatzems de begudes esperitoses amb la certesa que amb elles, les ànimes a l’igual que la natura, reviscolaran. Les xarangues pensen sanefes, melodies o fraseigs ocurrents amb els quals divertir el calvari de cercaviles que els espera. Hi ha qui s’excusa amb fills o nebots per tirar coets i fer saber al veïnat que estem de festa i que per collons s’han de divertir. Els que s’han de divertir per collons s’ho prenen amb estoica paciència i els que poden peguen a fugir; alguns pocs deixaran les llistes de l’atur per treballar uns dies o unes hores, que amb la RL l’atur baixarà com prometen, encara que siga durant alguns minuts puntuals.

I nosaltres, a cavall de les falles i els seus ninots, eixim de Sueca a les 7:30 per viatjar cap a la comarca de l’Alt Millars.

Per continuar llegint la crònica cliqueu en el títol